No estem sols...encara que sovint ho sembli

Dedicat a la Yenny que em segueix desde mi Chaise longue.

Si. Estem sols. Tota la vida amb nosaltres mateixos .

Però de vegades, una mirada còmplice, una paraula, el contacte d'una mà... ens conforta i ens fa sentir acompanyats.

La imatge d’avui, no es una gran imatge, però el que m’agrada es la història que m’imagino i les mirades i relacions entre els nens…davant d’un moment de crisi.

PD: Us convido a dir-hi la vostra ( si es que algú s’ho mira ) i superar el silenci de comentaris de les meves imatges...També s’hi val criticar!.

Quan sigui gran vull ser Joan Colom!

De jove un volia ser Cartier-Bresson...i es que no sabia qui era Joan Colom.
El temps l'ha posat una mica més al seu lloc i es que en el nostre pais ensalça els forans i oblida els que mes aprop estan.
Han calgut uns quans anys i un canvi de segle perque li arribi una mica de reconeixement.
He vist les seves darreres imatges de color a Sonimag.
Persisteix aquella mirada lúcida i sarcastica, a vegades benevolent d'aquest microcosmos que alguns volen erradicar. La imatge passa per sobre de la tècnica, en una època en que ens envaeix una onada esteticista i sovint buida de contingut.
M'agrada mirar com ell mira...
Quan sigui gran, vull ser com Joan Colom !

Una darrera recomanació: llegiu el blog de David Airob  http://www.thewside.com/2011/03/una-m9-para-joan-colom.html

• Video de TV3: http://www.tv3.cat/videos/204356624#
• Muntatge de imatges: http://www.youtube.com/watch?v=6jbtgJwyJ5o
• Article a EL Mundo (2006) amb motiu d'una exposició a la Fundació Cartier Bresson a Paris: http://www.elmundo.es/elmundo/2006/04/25/cultura/1145986530.html
• http://barcelonaphotobloggers.org/2011/06/19/exposicion-joan-colom-album/

Queda camí...

Uscitta ?

Un mon confús

Miro

llegeixo

retorno al passat

¿on som?

¿qui som?

¿on anem?

i tot esdevé confús

Llegir ens fa mes humans

Silencis....impossibles

Es difícil trobar silenci en aquestes catedrals del consum.
Potser aquestes butaques hi son perque ens asentem i reflexionem!

Silenci...4

Palau presidencial de Saigon, ara anomenat Ho-Chi-Minh

En taules com aquesta, fredes, on tothom que s'hi asseu es creu prou important per pendre decisions que afectaran a nombrosos "desconeguts", diariament es decideixen politiques per defensar interessos innombrables.
En taules com aquesta, es discuteixen pros i contres d' intervencions militars, tranquilament, fent balanç dels costos i beneficis (pel negoci, es clar), mentre els "desconeguts" son masacrats impunement.
Es mouen els fils invisibles, silenciosament, opacament...

Silenci pel Japó

Silenci

Desitjos

Impotència

Suport

Solidaritat

Reflexió

Silencis...3

Silencis...2

Silencis....1

Sense paraules...

Neorealisme

Llenguatge universal

Fahrenheit 451

A la plaça del Campo de' Fiori a Roma, on va morir cremat Giordano Bruno, per les seves idees filosòfiques del cosmos, hi ha la llibreria Farenheit 451 (la temperatura a la que crema el paper).
Ray Bradbury va escriure Farenheit 451 el 1953 i  François Truffaut la portà al cinema el 1966.
La metàfora de Bradbury sobre la censura del coneixement, i la revolta del poble, ens acosta al que passa a la riba sud mediterrània, on els governs corruptes han alimentat , amb l'hipòcrita vist i plau dels governants occidentals, la incultura i la pobresa.
Les noves tecnologies que ara amenacen el paper escrit, han facilitat la comunicació i el coneixement  i han permès esquivar la censura dels poders...!

Via dei Condotti

Sobre les runes de la civilització romana, ple de luxe i extravagància, model d'una societat decadent i aliena a la realitat del que passa al mon.

Dior

Dior a la piazza di Spagna...