diumenge, 11 de setembre del 2011

11 de setembre, la lluita continua.


Havia pensat fer un escrit agre i crític contra els que ens menyspreen, ens voldrien fer desaparèixer, son aquells que s'omplen la boca amb la paraula democràcia , però que demostren en els seus fets que no hi creuen (no es el dret a la independència un dret reconegut pels països democràtics?, fer consultes no es un dret democràtic?)... però crec que faré un escrit en positiu. 


El coneixement ens enriqueix, tenim una llengua pròpia, el català, amb la qual pensem i ens expressem, una llengua adquirida, el castellà, que ens permet conèixer una cultura i literatura singulars i relacionar-nos amb Espanya i molts altres països … i una tercera llengua, l'anglès, que ens permet ser quasi universals .
Això es gràcies a un model d'immersió lingüística que ha permès que el català estigui present, malgrat que només cal sortir al carrer i escoltar que bona part del país s'expressa en castellà ( cosa que volen ignorar les plataformes cíviques, alguns partits i els media ). 
Som tolerants, país d'acollida, però no al preu de renunciar a la nostra identitat.



divendres, 9 de setembre del 2011

Crisi...1

Aquests dies que estan de moda les dicusions sobre les politiques neo-liberals vs. les keynesianes per afrontar la crisi, amb clara derrota d'aquestes darreres...
Si seguim així, les runes ens envoltaran, doncs les politiques que s'estan seguint son altament destructives, com ja podem anar intuïnt, amb un empobriment generalitzat (no pas dels rics), i una pèrdua de drets socials i laborals pels que tantes persones varen lluitar.
Estem governats per un poder econòmic, no escollit democràticament, i del qual els governs "democràtics" son comparses, per no dir titelles.
Només un moviment ciutadà potent i global pot frenar aquestes tendències. ( Uf!, que difícil!)

Dedicat al professor Vicenç Navarro, que va tastar la intransigència i l'alt nivell democràtic  dels qui defensen les politiques neo-liberals, constantment a traves de les ones públiques.


dilluns, 5 de setembre del 2011

divendres, 2 de setembre del 2011

Un clàssic!

Les primeres imatges fotogràfiques que em varen fascinar quan era infant ( i fa molts anys d'això), eren unes diapositives Kodachrome de les fonts de Montjuic que havia fet el meu pare.
A l'adolescència passava les diapos amb música ( amb un projector manual!) i em fascinaven.
Ara em continua fascinant el joc de llums, aigua i música...
Les sensacions de la infància perduren en la memòria...i es rememoren quan torno a agafar la capseta groga del Kodachrome...