Havia pensat fer un escrit agre i crític contra els que ens menyspreen, ens voldrien fer desaparèixer, son aquells que s'omplen la boca amb la paraula democràcia , però que demostren en els seus fets que no hi creuen (no es el dret a la independència un dret reconegut pels països democràtics?, fer consultes no es un dret democràtic?)... però crec que faré un escrit en positiu.
El coneixement ens enriqueix, tenim una llengua pròpia, el català, amb la qual pensem i ens expressem, una llengua adquirida, el castellà, que ens permet conèixer una cultura i literatura singulars i relacionar-nos amb Espanya i molts altres països … i una tercera llengua, l'anglès, que ens permet ser quasi universals .
Això es gràcies a un model d'immersió lingüística que ha permès que el català estigui present, malgrat que només cal sortir al carrer i escoltar que bona part del país s'expressa en castellà ( cosa que volen ignorar les plataformes cíviques, alguns partits i els media ).
Som tolerants, país d'acollida, però no al preu de renunciar a la nostra identitat.
