Tenia uns 11 anys quan el mestre de dibuix, el professor Massana, ens va portar a veure una exposició.
Em va sorpendre el que vaig veure, fustes, materials amb volum, fils, robes, claus, panys...
va ser el meu primer contacte amb Tàpies...
durant anys el mirava i em sorprenia, no l'entenia.
Molts anys després, vaig tenir l'oportunitat de visitar-ne una exposició, quan encara no hi havia la fundació, amb la gran sort que Victoria Combalia ens va desxifrar el llenguatge simbòlic de Tàpies...
ara a més d'agradar-me, de sorpendrem, l'admiro, com a treballador incansable, cercador fins el final...
viurà sempre amb nosaltres!
PD: m'he permés fer un muntatge amb imatges meves que em recorden les sensacions de la primera exposició, i he manllevat el símbol d'una imatge de Tàpies...espero que em perdonaran!
6 comentaris:
crec que és un bon homenatge, si ell ho veies n'estaria molt satisfet.
Muy acertado tu homaje a Tapies.
Mis felicitaciones por tú blog, con tu permiso me quedo por aqui
Saludos
Gràcies Ramón, no se si estaria satisfet, doncs em dona la impresió que era una persona poc amant que l'afalaguessin o l'homenatgessin, el pais li està en deute!
Gracias Ana, por pasar y quedarte!
Te'l prenc per escriure'n. M'agrada.
Molt maco l'homenatge, Miquel. M'agradat força el teu escrit i la composición que has fet.
Tot teu cantireta!
gràcies David!
Publica un comentari