Ara que venen les eleccions, he trobat a faltar parlar de la realitat quotidiana, de l'empobriment en que s'ha submergit la nostra societat, quantes families s'han ensorrat?, quants pensionistes han de donar suport als fills i als nets?, quantes families han perdut la seva llar?, quants treballadors, afortunats de tenir feina, son explotats sota amenaça?, quantes vidues malviuen amb una misera i indigna pensió?...i un llarg etc...
Preguntes que no sé trobar en els mítings, en els manifestos, en el "teatre" dels escenaris de la política ( en minúscules) i respostes que no se on son.
L'empobriment també envolta als que hem d'escollir.
