No pren la neu al terra
Ens atura el fred ambient,
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...
No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.
No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...
No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.
No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.
Autora Isabel Barriel
7 comentaris:
Molt maco el poema i molt maca la foto. M'agraden les línies i com les petjades es veuen a la neu.
Salutacions.
Estic d'acord... m'encanta el poema i la foto, sempre m'han agradat les imatges on surten petjades, no sé perquè, potser és com si deixéssim un bocinet de nosaltres, del nostre camí...
Lineas , equilibrio , ritmo, textura, has conseguido una magnifica abstracción se una cosa aparentemente fea.Una buena foto.Saludos
Fantàstic. Calfred de bellesa, no pas de neu bruta.
aquesta perspectiva isométrica es tot un poema visual
Gràcies a la Isabel Barriel, que amb les seves paraules permet un nou maridatge de paraula i imatge...
i a vosaltres per deixar les vostres petjades en el bloc, que enriquiu amb els vostres comentaris!
efectivament, bon maridatge, tot i que per si sola l'imatge ja ens proposa una bella mirada de quelcom que passaria gairebé per anodí.
Publica un comentari