Tenia uns 11 anys quan el mestre de dibuix, el professor Massana, ens va portar a veure una exposició.
Em va sorpendre el que vaig veure, fustes, materials amb volum, fils, robes, claus, panys...
va ser el meu primer contacte amb Tàpies...
durant anys el mirava i em sorprenia, no l'entenia.
Molts anys després, vaig tenir l'oportunitat de visitar-ne una exposició, quan encara no hi havia la fundació, amb la gran sort que Victoria Combalia ens va desxifrar el llenguatge simbòlic de Tàpies...
ara a més d'agradar-me, de sorpendrem, l'admiro, com a treballador incansable, cercador fins el final...
viurà sempre amb nosaltres!
PD: m'he permés fer un muntatge amb imatges meves que em recorden les sensacions de la primera exposició, i he manllevat el símbol d'una imatge de Tàpies...espero que em perdonaran!
